AMICS
DE LA CIÈNCIA
Xerrades sobre Ciències
Empresarials, Humanístiques i Literarias
En aquest apartat, igualment com els altres,
és per a qui vulgui escriure una idea empresarial, un tema filosófic o
psicológic, o bé la part que més li agradi d'una obra literaria, sigui própia o
bé sigui d'autors.
Per exemple Perqué es pensa que l'Anglés és
l'idioma més universal?
Segons treballs sobre la teoría de la
informació, aquest idioma recull més informació per unitat de paraules. És a
dir, es tracta d'un idioma que al parlar es basa molt en el context.
Consta que vosaltres envieu un
e-mail a l'adreça electònica serreveg@teleline.es tot indicant qualsevol treball humanístic sigui
poesía, novela o bé de recerca, així mateix es reflexarà en aquesta pàgina.
Un escrit prou interessant podría ser el
realitzat pel nostre amic Ricard Ferrer que reflexa la intervenció de la mà
humana en la Natura. Veiem-lo:
Fonts
sense doll
A tots els pobles de la comarca de l’Alt Penedès hi ha indrets i vinyes amb
el nom de "font" i variants diverses. Curiosament a molts d’aquests
llocs no hi ha cap font i per més que preguntis als més vells del lloc, no en
recorden cap; és curiós. De fet si el nom del lloc és font és perquè en el seu
moment n’hi va haver-hi alguna, que des de fa molt de temps no raja. De ben
segur que el nostre primer raonament es donar la culpa a la pluja. Però la
pluviometria tot hi les seves oscil.lacions no és culpable ja que més o menys
els litres any són els mateixos. No oblidem que llocs en menys pluja tenen més
fonts naturals que a la nostra comarca.
Con tantes i tantes vegades la mà de l’home amb la seva manera d’actuar i
modificar l’entorn és qui provoca els canvis. Al segle XIX els pagesos feien
una agricultura de subsistència tenien la major part de la terra ocupada per
cultius herbacis a més de disposar de feixes obertes a la muntanya amb oliveres
i llegums. Però tot això ha canviat, a mesura que els mitjans de transport
s’han abaratit, ha provocat l’arribada a nous mercats, s’ha anat implantant el
monocultiu del cep i l’abandó de les feixes marginals de muntanya. Tot plegat
diríem que em passat d’uns cultius herbacis a uns altres de llenyosos.
Evidentment no és el mateix l’arrel de una mongetera que no pas la d’un cep que
pot ser de fins a sis metres o més; ho sigui les arrels del cep poden arribar a
les capes freàtiques. El mateix passa a les feixes guanyades al bosc, les
rústiques oliveres totes amples no tenen un consum gaire gran d’aigua, en canvi
l’abandó del cultiu fa que els pins ocupin el seu lloc i cada vegada més
espessos arrelin cada cop més fondo bombant l’aigua del subsòl. La competència
de les arrels per l’aigua ha fet que moltes fonts s’assequessin.
No deixa de ser molt curiós que llocs que han patit grans incendis hagin
aparegut, com si de màgia es tractés, fonts que de cop i volta han tornat a
brollar.
Ricard Ferré
rifefe@terra.es
