ON POT HABER VIDA?

Com ja s’havia indicat en sistemes orgànics alternatius, la vida requereix unes condicions ambientals especials per donar-hi lloc i evolucionar posteriorment.

A L’Univers, lloc ric en estels, és probable que hi hagi algun lloc on el fenomen vida existeixi. On?

Sabem que el Sol és un estel que il·lumina i radia calor a la Terra; està clar, sense el Sol la vida que nosaltres coneixem no seria possible. La vida en la Terra, és alimentada per la calor del Sol, però...

Quin grau de calor és possible per que la vida dugui lloc?

Es coneix com a Constant Solar “L” aquell flux de calor per unitat de segon que rebem del Sol i que quasi bé varia poc amb el temps. Aquesta constant té un valor de 4·10 ²³ KJ/s aproximadament; és a dir, si a una distància de 1 U.A. del Sol (Unitat Astronòmica = 150·10⁶ Km), radiant aquest una calor equivalent a L permet la vida en La Terra, perquè no pot haver altre sistema planetari que compleixi aquestes dades i formar-se vida?

Aquesta pregunta ens permet definir el que s’anomena regió crítica de la vida, un pas important per donar-nos una idea sobre la possibilitat de vida en aquell sistema planetari.

La regió crítica de la vida d’un estel (o cos que emeti radiació) és aquella que la constant de calor per unitat de segon i la distància a que es troba de l’estel doni un resultat aproximadament al que rep la terra, o més ben dit, que el flux de calor sigui aproximadament al que La Terra està reben constantment.

Està clar que pel cas del Sistema Solar, la regió crítica de la vida, el seu abast és aproximadament des de l’òrbita de Venus (cas desfavorable, conseqüència efecte invernacle) fins a l’òrbita de Mart (En fase d’estudi), incloent la Terra i La Lluna.

Pel que es comenta, La Lluna seria un lloc ideal per la formació de vida. Però la seva poca gravetat, ha dut la possibilitat de que les molècules orgàniques escapessin cap a l’exterior, a l’igual que la seva atmosfera.

Cal pensar que pot haver en un altre sistema planetari on la combinació del flux de calor rebut per l’estel o altre sistema radiatiu, opti per afavorir una regió de la vida, i si dins d’aquesta regió existeix un planeta, aquest tingui la gravetat òptima per mantenir una atmosfera i amb ella, si és possible, un ecosistema idoni a llurs condicions ambientals.

Mostres presses a Mart Quants estels tenen planetes?